Hi caben vint comensals i la cuina, com a cor del restaurant, hi regna. Fet al moment i davant dels nassos, d’aquí en sortirà el que ens farà feliços, sigui una galta de vedella al vi deliciosa, uns imaginatius 'trofies' (pasta de la Ligúria) amb camagrisos i botàriga, o una truita de patates sensacional: amb producte humil de temporada, fan meravelles. El cuiner Carles Pérez de Rozas ha format un equip a prova de bombes, i cada detall confirma aquesta Berbena com a una de les grans estrenes de l’any

TANCA

Per un cop, allò del nou concepte és veritat. Som davant un gastronòmic per a 17 comensals, asseguts en taules altes, dividits en una taula petita per a sis, una de gran per a vuit i una de rodona baixa per a qui vulgui intimitat. Tota la cuina d'Artur Martínez es fa a la taula del client: cada taula té una inducció, i l’office està equipat amb planxa, forn, brasa i salamandra. Menú únic: 16 passes a 95 euros, on rere l’aparent obvietat d’enunciats com salmorejo de gamba, posen el plat dins i fora de context i el refan en meravelles entenedores que obren matisos nous de sabor. Radical, i ens encanta.

TANCA

L’Arnau Muñío, excap de cuina del Comerç24, va obrir aquest restaurantet a la porta del darrere del primer mercat municipal. Hi fan dos menús de degustació, que consisteixen en una desfilada luxuriant del millor producte fresc del mercat, vehiculat en cuina catalana creativa amb cert toc asiàtic. Una barra, vuit coberts, dos torns, 16 menús al dia, on gaudir de meravelles com una ostra embolicada en 'gyoza' i amb suc de capipota. Per proximitat, immediatesa i sabor, això és una experiència màgica.

TANCA

El Barra Alta és un bar-restaurant obert pel veterà Daniel Roca, cuiner i xef, on la gastada paraula 'honestedat' s’omple de significat en una carta "que no busca marejar, basada en la bona matèria primera, però que coneix les seves limitacions", explica Roca. La joia de la corona és un mar i muntanya de capipota amb bacallà: daus de morro confitat, afegits al darrer moment, nedant en un sofregit de melositat extrema, matisat pel contrast del salat amb la gelatina marina i bovina. Bàrbar. dir ‘sucar pa’ és quedar-se curt.

TANCA

La ‘taquería’ La Pachuca va obrir per imperatiu d'espai. En Jose Luis, mexicà del DF, així ho explica: “Ens deien que ja no anaven a El Pachuco perquè hi havia fins i tot sa mare”, riu. No s’hi cabia, i La Pachuca és la solució, amb els mateixos principis –pura cuina de carrer a foc lent, alegria i generositat– a preus molt populars. Un exemple fantàstic és aquest plat: dues ‘tostas’ anegades en daus de tonyina marinada en soja, que son la base d’una muntanya de guacamole, maionesa de ‘chipotle’ i soja fregida. Menjar pornogràficament bo que vessa omega 3!

TANCA

Stefano Mazza va ser el segon de bord de l’enyorat Mé, a les ordres de l’huracà Thang Pham. I al seu diminut i acollidor Last Monkey ha bastit una carta curta i saborosa on el Sud-est Asiàtic s’empelta de tocs italians, o a l’inrevés. La màxima expressió és un platàs com una casa de pagès –de Saigon– de sabor grandiós i preu baratet: unes albergínies confitades amb soja i oli, amb salsa de xili dolç. Un plat senzill que ha esdevingut el gran èxit de la casa

TANCA

El Buenavista és un bar de veritat. Un senyor bar. Un lloc que ha sabut mantenir-se en la sintonia de Sants i amb poc temps de vida s’ha convertit en un referent del barri. Combina matèria primera excel·lent amb un estil modern, però alhora de barri, definit per una barra metàl·lica amb rajola, un mobiliari retro i un meravellós cartell a l’entrada que et transporta a altres temps. L’ensalada russa de la casa és suprema, i les seves canyes, tirades amb canell de cirurgià, freguen la perfecció.

TANCA

A Barcelona costa trobar bars tan totterreny com el Zelig, a la plaça del Padró. Espais transversals on pots menjar un bon plat de pasta o unes empanades, un bar on mai et discriminaran ni per sexe, ni per orientació sexual, ni per procedència ni pels calés que tens o aparentes, on pots ballar temes de la Beyoncé fins a les 2 del matí (les 3 divendres i dissabte), beure més d'un bon gintònic perquè el preu ho permet i demanar-lo a cambrers que t'atendran sempre com la persona meravellosa que ets. I per si fos poc, té una terrassa la mar d'eixerida.

TANCA

La seva ubicació és irreal –una antiga rectoria amb jardí frondós, a un pas de la Rambla!–, i l’oferta gastronòmica és impecable. Contra els llocs on et claven 10 euros per un entrepà, aquí fan meravelles que no superen els 7. Somiareu amb el de bacallà amb guacamole en pa de torrada francesa. Combinats amb una tapa o una sopa i una cervesa tirada a nivell madrileny, festa per 12 euros. L’oferta és curta, però de qualitat estratosfèrica. I l’encant d’una terrassa no massificada al Raval és mitja vida.

TANCA

Aquesta sala de concerts del Poble-Sec programa una cuidada selecció de música electrònica que busca l'equilibri entre el talent local i les avantguardes de fora de les nostres contrades, i posa l'accent l'accent en les propostes que van més enllà de les típiques sessions de clubbing. És un espai minimalista i elegant, amb una qualitat de so espatarrant, poc massificat –hi caben unes 200 persones– i que ha evolucionat i també programa concerts de petit/mitjà format. La selecció és exquisida!

TANCA

Ara que tothom parla de la nova música urbana convé recordar que el punt més calent d'aquesta jove escena a Barcelona ha estat, des del gener del 2017, a les festes Fuego de les nits de divendres al Razzclub. Trap, hip-hop, grime, dancehall, R&B i reggaeton amb grans noms d'aquí i de fora, de Princess Nokia a C Tangana, passant per La Zowi, Nadia Rose i Bad Gyal. També hi ha un equip de DJ residents, la Fuego Squad, formada per Sanatruja, DJ2D2, Will Blake i Downites.

TANCA

Amb l'esperit de Los Retrovisores bategant-hi al darrere, la sala Upload s'ha convertit en un imperdible de la nit a Barcelona, especialment per a amants del garatge, la psicodèlia i la música sixties. Només de pensar en les rajoles blanques i negres i la cortina de la pista de ball –una mica 'Twin Peaks'–, els assidus del local del Poble Espanyol ja mouen els peus, anticipant l'alegria del cap de setmana que arriba. La programació de concerts és variada, especialment coneguda pel Psych Fest, les Psych Nights i el Gambeat Fest.

TANCA

Nascuda a Andújar (Jaén) però establerta a Barcelona i formada al Taller de Músics, la cantaora ha publicat el disc 'Lorca. Spanish songs' amb Marc Ribot, guitarrista de Tom Waits. Adaptant el repertori que Federico García Lorca va gravar amb La Argentinita, Membrives posa un peu a la tradició i un peu a l'avantguarda del flamenc. Aquest últim any també ha estat representant 'Federico García' de Pep Tosar i va fer una aparició estel·lar a l'espectacle de Taylor Mac al Grec.

TANCA

La Nati és ballarina, l’Àngels vol ser escriptora, la Marga és okupa, la Patri és una noia d’ordre, totes quatre són família i viuen juntes en un pis tutelat per a discapacitats intel·lectuals de la Barceloneta. Aquestes són les quatre protagonistes del 'Lectura fàcil', premi Herralde novel·la 2018 i premio nacional de narrativa 2019, obra d'una autora, nascuda a Granada i veïna de Barcelona, que també és ballarina i que ens ha presentat aquest 2019 'Catalina', creada amb el col·lectiu Iniciativa Sexual Femenina. Una artista polifacètica, sense pèls a la llengua.

TANCA

El seu nom fa temps que sona, està estretament relacionat amb la fotografia de moda i editorial i amb la nova manera de mirar el cos femení, estètica i poderosa alhora. Influenciada per la dansa i el moviment, en la fotografia de Camila Fálquez també juga un paper important el color i l'element surrealista. Ens agraden els seus treballs per a revistes –va ser la primera dona espanyola en signar una portada a 'Vogue' España a finals de l'any passat–, les col·laboracions amb Rosalia i també projectes més personals que ha s'han vist a Nova York, on resideix. Mexicana d'origen, va créixer a Barcelona; per a quan una mostra de la seva obra aquí?

TANCA

Els personatges de la segona novel·la d'Irene Solà, guanyadora del premi Llibres Anagrama 2019, saben mirar on hi arriba la llum, van més enllà de la Mia, en Jaume, la Sió. Respiren i corren com els cabirols, però també grunyen com els ossos, volen com els fantasmes i s'amaguen com les bruixes. Són veus del Pirineu, que l'autora desglossa per capítols en un collage sensacional. Tot lliga perquè la prosa de l'autora, mimètica, detallista, metafòrica, fa que ens empassen el seu conte amb els ulls clucs, que escoltem les dones d'aigua com si fossin el nostre veí, els morts com si encara hi fossin, els vius com si haguessin de marxar. Llegir Solà és un regal que fa que creguem que hi ha una altra manera d'escriure.

TANCA

Quan saltes al buit, et poden passar dues coses: o t'estampes o caus dret. I 'Falaise', l'obra més ambiciosa dels Baró d'Evel de Blaï Mateu i Camille Decourtye, és un arriscadíssim mortal del qual no només en surten victoriosos, sinó disparats a dimensions desconegudes. Perquè amplien el camp de 'Là', que ja era gairebé perfecta, i, a través d'un grup de vuit intèrprets, un cavall blanc preciós i catorze coloms, demostren que damunt un escenari pot passar qualsevol cosa, que els límits els posem nosaltres.

TANCA

Va ser en el rodatge de 'Tierra firme' quan David Verdaguer va anunciar que esperaven un fill amb Maria Rodríguez i Carlos Marqués-Marcet va convèncer-lo per fer-ne un film. No seria una història en primera persona, però sí que relataria tot allò que aflora en una parella embarassada mentre esperen la criatura; hi ha dubtes, tensió, emoció i por, un còctel de sensacions que els actors traslladen amb facilitat i vertitat a l'espectador. 'Els dies que vindran', premiada a Málaga i estrenada a Barcelona en el festival D'Autor, és una ficció especial, amb tocs de realitat tan dolços com les gravacions en super 8 del neixament de Rodríguez, tot acompanyat pel poderós himne d''A la vida' cantat per Maria Arnal.

TANCA

Els veureu cada divendres a les 16.30 hores a la plaça de Sant Jaume exigint que els governs adoptin mesures contra el canvi climàtic. És un moviment jove, fort, global, que va sorgir després que l'activista Greta Thunberg comparegués davant el Parlament de Suècia reclamant la disminució de l'emissió de gasos i animant els joves –universitaris i menors– de tot el món a seguir els seus passos. Joves que fan vaga, que surten de les aules perquè, "quin sentit té estudiar si no tindrem futur?".

TANCA

Calen paraules per explicar què és Open Arms? Formalment, és una ONG sense ànim de lucre que, amb la seva presència al mar Mediterrani, vol protegir totes aquelles persones que intenten arribar a Europa fugint de conflictes bèl·lics, pobresa, esclavitud... Aquest salvavides del Mediterrani va néixer fa quatre anys, i a banda de la seva missió humanitària treu els colors als governs i les seves polítiques inhumanes. Des de setembre del 2015 fins a l'agost del 2019 han savat prop de 60.000 vides.

TANCA

Davant l'especulació immobiliària, acció ciutadana! Sostre Cívic és una entitat nascuda el 2014 que proposa l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús com a model de vivenda alternatiu al que tenim ara, evitant el lucre individual i el negoci indiscriminat, i fomenta la participació ciutadana, l'autogestió, habitatges assequibles i inclusius i la sostenibilitat. Part dels seus projectes són els habitatges sènior, un model on gent gran s'ajunta per viure en comunitat per fer front a la solitud dels nostres avis.

TANCA

El formen, entre d'altres, la realitzadora i actriu Elena Martín (al cine ha fet 'Julia ist', guardonada com a millor pel·lícula a Málaga 2017), l'escenògraf Marc Salicrú, la dissenyadora de so Clara Aguilar, la directora i actriu Anna Serrano, a banda de Max Grosse Majench, Sofia Gallarate, Eduard Autonell i Laura Weissmahr. I aquest 2019 han estrenat 'This is real Love' a la Sala Beckett, una peça immersiva i avantguardista que trenca el tradicionalisme del teatre barceloní que ens parla de l'amor sense obviar la subversió.

TANCA

Potser després d'anys de veure espectacles de stand up comedy soporífers –costumistes malament, idèntics entre ells– heu decidit que això dels espectacles i monòlegs de comèdia no és la vostra moguda. Si és així, no tireu encara la tovallola a terra i aneu a veure el col·lectiu El Soterrani. Manel Vidal, Oye Sherman, Josep Català, Modgi, Joel Díaz i una llista de col·laboradors estel·lars actuen cada dimecres a Casa Gràcia i fan bons monòlegs en català, intel·ligents, salvatges i l'hòstia de divertits.

TANCA

Ho reconeixem, Fetus se'ns van guanyar quan ens van citar a 'El somni barceloní', single del seu segon treball 'Terra cuita', amb un clip il·lustrat per Roger Peláez (premi Time Out 2018 a millor creador radical, també autor de la portada). Canten: “hi ha colauistes que clamen Déu vos guard, pixapins lluny del nucli urbà" i, atenció, "galeries timeoutistes: la modernitat". Una meravella de punk ye-ye parida per Adrià Cortadellas, Telm Terradas i Adrià Jiménez i produïda per Joan Colomo. Volem que ens dediquin més cançons.

TANCA

Celebren 20 anys com a espai dedicat a la creació. Primer s'hi van establir una colla d'artistes i després d'anys de ser-ne inquil·lins el 2011 els tallers de l'antiga fàbrica del Poblenou van passar a formar part al circuit de Fàbriques de creació municipal. El que fa singular La Escocesa és la gestió –associativa– i també el caràcter analògic que reivindiquen en les formes de treballar i pensar la producció artística. Aviat obriran la convocatòria per a noves residències i cada dijous al matí fan visites guiades per presentar el treball de la vintena d'artistes que hi viuen ara.

TANCA

Com a bons barcelonins, la idea de fer un vermut sempre ens fa el pes. Si ens hi sumen un concert, una proposta senzilla i de qualitat per matar el cuc i un espai que ens sentim nostre, som capaços d'entregar el cor a canvi. La iniciativa L'últim vermut del mes, impulsada per Cinzano i Cooncert, ha convertit diumenges rutinaris en concerts del Petit de Cal Eril, d'en Ferran Palau, la Bien Querida i altres artistes a qui seguim de prop, got en mà. Ep, i no ens volem oblidar de recordar que tot això, ho fan gratis.

TANCA

Amb el subtítol 'Ciutat-Cultura-Comunitat' el festival de música negra Say it Loud ha fet 12 anys a la Fabra i Coats, amb una programació cada vegada més internacional i amb una càrrega social i política cada vegada més evident. Un festival conscient, en un espai públic, sense patrocinis i plenament involucrat en l'economia solidària, que també inclou activitats gratuïtes i al carrer. Xavi Urbano i Pablo Tudela han consolidat un esdeveniment que demostra que les coses sempre es poden fer d'una altra manera.

TANCA

No es tracta només de reciclar sinó de generar cada cop menys residus. En això està centrada aquesta associació, en promoure el 'zero waste' a través de l'intercanvi d'informació i formació, l'activisme i la creació d'una comunitat preocupada pel futur del planeta. Entre les seves activitats està el Festival Zero Waste, una gran trobada amb xerrades i tallers per afrontar el repte mediambiental de viure més connectats amb la natura i ser menys invasius.

TANCA

Quan l'equip del Primavera Sound i Lateral Thinking van anunciar el renaixement del club Abaixadors10, al Born, ja sabíem que difícilment la cosa podria anar malament: Abaixadors10 reuneix en un sol (i al·lucinant) espai el projecte Ràdio Primavera Sound (que s'emet des d'allà i sovint es pot anar a veure en directe), una cocteleria conduïda pel grup La Confitería i un club de ball que acull els sons i estètiques més trencadors del present. Un projecte flamant que enriqueix el panorama cultural de la nostra ciutat.

TANCA

Xènia Gasull i el Jean Letellier es defineixen com dos bojos dels fotollibres. El 2018 van obrir a Gràcia un espai per donar a conèixer treballs fotogràfics singulars i també les seves passions, les autoedicions i les publicacions d'artista; i això és Mecánic: una galeria que aposta per discursos del present, per creadors que tenen una mirada singular a la realitat; una llibreria on la fotografia és protagonista; i un petit bar per gaudir del títol que acabes de comprar. Les pintades que els volien fora del barri quan celebraven el primer aniversari a Gràcia ens fan pensar: la cultura gentrifica (també), però preferim petits negocis com el seu que altres propostes sense ànima ni discurs.

TANCA